Ni prim ni gras, ni nan ni gegant, ni massa llest ni gaire ruc, la mida justa de cada per ser conscient de tot el poc que sé cada cop que perpetri algun escrit. En tot cas, a força d’escriure per encàrrec se m’ha refermat la fantasia que algú s’atura a perdre un parell de minuts per escoltar-me i , només això, a vegades ja és molt.