Parlant per parlar, de tot i de res i escandalitzant-nos de la tenebror quotidiana de titulars i portades, algú gosarà rebregar encara un xic més el tòpic argument per excusara el dubte de si unanotícia bona pot ser una bona notícia.

Del dret o de l’inrevés, que tampoc ve d’aquí, en tot cas no estaria de més deixar en quarantena aquesta suposada bondat que, sovint, supura d’arrels més amargues, fosques o maldestres. Perquè en el fons, tota notícia susceptible de ser valorada com a positiva no deixa de ser res més que la reacció resolutiva a un trista tirallonga de males notícies.

L’anunci d’una treva implica l’existència d’una guerra prèvia; l’èxit en la reintroducció d’una espècie animal rau, primer de tot, en la seva prèvia extinció; l’aprovació de mesures, noves mesures i més noves mesures anti-crisi, no cal dir-ho, ja s’autodefineixen. Un to massa tremebund que tal vegada no s’escau per parlar simplement de l’entrada en funcionament dels ‘flamants’ accessos de Mataró Nord. Potser sí es tracti, ras i curt, d’una bona notícia sense pal·liatius.

Això, és clar, obviant el fet de parlar d’una infraestructura que ja s’evidenciava necessària, potser imprescindible, en el moment de construir la C-32. Obviant el col·lapse quotidià amb que s’ha obsequiat durant més d’una dècada als mataronins i altres usuaris de la variant. Obviant, ja que hi som, la sinistralitat implícita a un dels accessos més malgirbats i infradimensionats que hom pugui imaginar. Posats a obviar, pensem a obviar la despesa econòmica afegida que suposa executar a posteriori aquestes obres de millora (i els pegats precedents).

Assumit ja com un tret idiosincràtic propi això de projectar infraestructures destinades a néixer col·lapsades, sembla que a aquestes alçades també assumim la impunitat d’aquests ”experts” que es poden permetre, amb vent a la contra si cal, perpetrar nyaps com aquest.

Vés que no sigui el mateix llumenera que ha aconseguit conjuminar un espectacular impacte econòmic de la locomotora comercial (allò que ja ha començar a desfer els budells de can fàbregas) amb una imperceptible influència en la mobilitat dels carrers de l’entorn. Quins artistes!