Unes setmanes enrere es presentava en societat la memòria de l’àrea de Via Pública de l’Ajuntament de Mataró. Obviant, d’entrada, el més mínim rigor requerit davant un aplec d’una quarantena llarga de pàgines, resulta sempre més temptador saltar-se els centenars de dades possiblement força més rellevants per adreçar la vista envers l’anècdota. En aquest cas, les gairebé 80.000 multes de trànsit que es van cursar durant l’exercici del 2007, la meitat de les quals automatitzades via càmera fotogràfica: fixa, a l’estació o a la plaça Granollers, o mòbil, campant pels carrers de la ciutat damunt del cotxe espieta.

Més enllà d’aquesta incipient aproximació local al Gran Germà, els resultats positius (a efectes dissuasius) d’aquestes iniciatives no fan més que confirmar allò de que el civisme ens permet arribar a partir d’allà on no hi arriba la cartera. Naturalment, les veus que remuguen o reneguen –que de tot n’hi ha- s’agafen del bracet del recel tòpic, vell i rebregat, sobre les ànsies recaptatòries dels nostres administradors. Un tòpic que, davant d’arguments com la millora de la seguretat o la mobilitat, poc marge té a guanyar.

De fet, resulta evident el poc esperit recaptatori demostrat fins el moment, atesa la mà de carrers en els que, a dia d’avui, hom és lliure d’estacionar de forma permanent damunt de la vorera. Una inactivitat denunciant que sembla voler justificar-se adduint la manca d’oferta de places d’aparcament, pública o privada, en les zones en qüestió. Però, ho justifica realment? La compra d’un automòbil atorga de forma automàtica el dret a deixar-lo, peti qui peti, a tocar de casa? L’ocupació de l’espai públic, l’espai de tots, és menys sancionable que l’okupació d’una nau abandonada?

Per molt que l’accés massiu a la cultura de l’automòbil ens pugui fer creure el contrari, posseir un cotxe és un luxe i, per tant, cal assumir-ne les necessitats derivades, com disposar d’un espai (l’autèntic luxe d’aquesta època) on estacionar-lo. I si no s’acompleix aquest requisit n’hi ha prou amb que les autoritats corresponents recordin, per exemple, que les polítiques de mobilitat també han de millorar pels vianants. A qualsevol carrer de la ciutat.

Anuncis